Llibre vinculat al centre de pràctiques

Us informo que s'ha publicat un llibre molt interessant amb la participació de Mireia Sala i Igansi Ivern, anomenat: "Neuropsicologia del maltrato infantil y del abandono". La Mireia Sala és una de les directores dels centres Trivium on realitzo les pràctiques.

El llibre ens descriu l'impacte que té en el cervell en desenvolupament dels nens la falta d'atenció adequada durant la primera infància i quines són les conseqüències en l'àmbit emocional, cognitiu i social. Recurs molt interessant per tots aquells professionals que treballeu en l'àmbit de la infància i els que dugueu a terme intervencions terapèutiques.

Aprofito per enllaçar-vos la pàgina del facebook de Trivium per tal que us en feu una lleugera idea!

Facebook Trivium 

Article interessant

Remenant per internet he trobat aquest article força interessant que, com a mestra i educadora, m'ha fet pensar. Espero que a vosaltres també!

http://elpais.com/diario/2009/10/29/sociedad/1256770801_850215.html

Una altra mirada del TDA-H

Hola companys,
avui us deixo aquest enllaç d'un vídeo que parla de com es sent un nen amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Espero que us agradi i que us faci veure una miqueta més enllà.

Dilluns 12 de maig de 2014

Feia alguna setmana que per un motiu o per altre no podia assistir a les sessions dels dilluns; concretament, des després de dilluns de Pasqua que no veia el Manel, el Bruno i els bessons Marc i Aleix.

Doncs bé, ahir va ser un dia especial ja que quan vaig arribar el Manel estava tenint una actitud molt disruptiva amb la seva "mestra": continua desafiant constantment l'adult, arriba i no té ganes de fer res i la seva actitud és de caire passiu. Quan he arribat, l'Anna la seva mestra, m'ha explicat que a l'inici de la sessió li ha explicat a en Manel que en la present sessió tenien 4 activitats per a realitzar. Li he proposat a l'Anna canviar una activitat per un conte anomenat "Coco i Piu" que duia a la motxilla i ella hi ha estat d'acord. Seguidament, li he proposat a en Manel el canvi d'activitat i m'ha dit que sí. Abans però, calia realitzar dues activitats de les que prèviament li havia proposat l'Anna. 

Ha fet les activitats de pressa i corrents, sense ganes i de qualsevol manera. No centra el seu interès en res i pràcticament tot el que vam realitzar va ser poc del seu agrat. Només va semblar que el conte del "Coco i Piu" li va agradar força ja que el va seguir d'inici a fi sense dir res.

Al sortir comentem amb els pares la seva actitud durant la sessió i li comentem que cal posar mesures perquè no es segueixi repetint. Els pares hi estan d'acord però sovint també es troben desbordats pel comportament del Manel; ens asseguren però, que parlaran amb ell i intentaran que canviï.

El cas del Manel és peculiar i engoixador a la vegada. Sovint la seva actitud disruptiva i desafiant fa que, com a professional, sempre hagis d'estar alerta i hagis de tenir molta mà esquerra per dur-lo cap on tu vols. No és fàcil, de fet, crec que és un dels casos més complicats que tenim al centre i el seu comportament canvia en funció de les èpoques. Per exemple, quan vaig arribar es comportava com ara però després va tenir una temporadeta molt calmada en la qual es podia treballar molt bé amb ell. Ara però, torna a estar inquiet i neguitós i cal que torni a trobar un equilibri emocional que li donarà més estabilitat.

Dimecres 7 de maig de 2014

Els dimecres és el dia que comparteixo la sessió amb l'Eli, la logopeda que ve al centre dues tardes a la setmana. Personalment, m'entusiasma realitzar aquestes sessions ja que jo sóc mestra de música i tinc sempre molt present l'aparell bucofonador i tots els músculs de l'organisme que ens ajuden a interpretar correctament els sons. Sovint utilitzo algunes pràxies que treballem a les sessions per aplicar-les a l'escola o a l'inrevés, és molt enriquidor!

La sessió del Bernat avui ha estat un pèl diferent ja que hem hagut de resumir i practicar per un examen de medi de demà. El Bernat presenta dificultats a l'hora de sintetitzar una idea o destacar les parts importants d'un text. A més, a l'hora de l'examen, el Bernat sempre es mostra molt nerviós i insegur i no demostra tot allò que sap fer, obtenint així un resultat i una puntuació inferior als seus coneixements.

La següent sessió ha estat amb l'Arnau amb el qual hem realitzat pràxies, activitats per exercitar els músculs de la boca i les postures de la llengua. L'Arnau ja torna a venir motivat i content després de passar una temporadeta una mica trist i angoixat cansat de realitzar exercicis que potenciéssin dir la R.

Avui, hem realitzat pràxies fent el so del cavall, netejant arrugues (paladar) i muntanyes (cavitats darrere les dents) i tensionant i destensionant la llengua. Hem buscat paraules que contenien DR i TR i hem jugat a un joc per tal de diferenciar paraules que tinguéssin la R o no. L'Arnau ha fet un gran progrés i ja diferencia la R forta de la R fluixa (identifica la R de iogurt, per exemple). 

Les paraules com GUITARRA o BANDÚRRIA les diu correctament si no s'ho pensa molt i, sovint, pronuncia una R forta on hi ha una R fluixa per demostrar que la sap dir! Amb tot, estem molt contents de la seva evolució i, al sortir, després d'un intercanvi d'impressions amb la mare, també ens comenta que a casa estan molt agraïts i satisfets amb el seu aprenentatge.

Per últim, hem realitzat la sessió amb la Maria, la qual ha vingut més esberada i neguitosa de lo normal. No tenia ganes de treballar i l'hem hagut d'arrossegar durant tota la sessió: tant bon punt reia pels descosits s'empetitia i es tancanva en ella mateixa. Aquesta actitud i aquests canvis d'humor ja fa un parell de setmanes que es repeteixen, la qual cosa ens preocupa. El nostre dubte i preocupació s'ha esvaït quan hem fet el feedback amb la mare a la finalització de la sessió: la mare ens ha mostrat una actitud desbordada envers la Maria ja que recentment li han canviat la medicació i es comporta d'una manera molt diferent. A casa es mostra possessiva, malcarada i amb molt de geni. Sempre vol fer passar la seva i, quan no pot, realitza una rabieta poc pròpia de la seva edat. A més, el consentiment del seu pare biològic no ajuda que la Maria sigui més autònoma sinó que la fa dependre més de l'adult que té al costat. La mare ens mostra la seva inquietud i neguit i ens comenta que ens informarà tan bon punt sàpiga alguna cosa del canvi de medicació i de la resposta que rebi per part de l'hospital Sant Joan de Déu.

Dimarts 6 de maig de 2014

Els dimarts és el dia de la setmana on tenim sessió amb l'Abel, el Marcel i el Pau. Ahir però va ser una miqueta especial ja que, juntament amb el Marcel, també va començar un altre nen anomenat Ian. A més, el Nil també havia d'assistir a última hora però com que era de colònies no va poder venir.

L'Abel va venir trempat i amb ganes de treballar com de costum; ahir però, venia una miqueta més relaxat la qual cosa ens va permetre començar a treballar des del primer minut. A partir d'una lectura amb lletra d'impremta (recordem que l'Abel és un nen amb TEL de primer de primària i la lletra d'impremta està encara coneixent-la) vaig adonar-me que l'Abel encara seguia rotant la D-B i la P-Q però que, per altra banda mostra una bona comprensió lectora. 

Tot i així, una cosa a destacar de l'Abel és la seva motricitat fina ja que encara presenta un traç maldestre i s'observa molta tensió i pressió a l'hora d'escriure amb el llapis. Realitza, per descomptat, una ortografia natural i presenta encara moltes dificultat en l'escriptura ja que s'oblida de moltes lletres i acostuma a ajuntar i a separar paraules quan no toca. 

Crec sincerament que des que vaig començar pràctiques, l'Abel ha fet una millora increïble. Ja no només en l'escriptura sinó que la seva expressió oral i la manera de comunicar-se amb els altres ha canviat notablement. Òbviament, segueix presentant dificultats en molts aspectes del llenguatge però, les seva alegria, entusiasme i esforç farà que ho superi o ho millori amb facilitat.

Seguit de l'Abel han vingut el Marcel i l'Ian, el qual era el seu primer dia. En un primer moment ens va semblar que el Marcel no estaria d'acord amb la presència de l'Ian però, un pic ha iniciat la sessió, s'han recolzat l'un amb l'altre i han treballat juntament.  Hem realitzat un joc de presentació per tal de trencar el gel i coneixe'ns una miqueta tots plegats. Ha estat curiós i enriquidor observar quins són els mecanismes que tant els infants com els adults fem servir quan ens presenten a algú que no coneixem. El saber fer, el saber estar i l'empatia són alguns dels valors que hem treballat en la sessió, la qual va ser enriquidora per a tots.

L'Ian arriba al centre amb el neguit i preocupació de la família ja que aquest presenta dificultats atencionals de llarga evolució. Recentment li han passat diverses proves d'on s'ha extret que presenta una capacitat intel·letual dins la mitjana; presenta també una bona capacitat d'expressió i comprensió verbal així com també en el raonament verbal abstracte i té un rendiment inferior en les activitats que avaluen atenció selectiva, memòria de treball i velocitat de processament. El seu estil de treball és caracteritzat per la impulsivitat i la inquietud motriu així com també per la dispersió. Donats aquestes característiques i factors se li diagnostica un TDA-H.

És massa d'hora i precipitat fer qualsevol valoració de l'Ian i de les conclusions que s'extreuen del seu diagnòstic; caldrà deixar un temps per tal de veure com evoluciona.

La Maria

La Maria té onze anys i ja des de ben petita se li va diagnostircar el Síndrome de DiGeorge, malaltia causada per una malformació d'una petita part del cromosoma 22. L'Anna viu amb la seva mare, la seva germana petita i la parella de la seva mare. Els seus pares es van separar quan ella era petita i ara viu a cavall de Barcelona i Vilafranca.

Des d'un primer moment, quan la pedagoga em va informar de la malaltia que patia l'Anna, vaig tenir la curiositat de saber més coses sobre el Síndrome de DiGeorge ja que, fins aleshores, no n'havia sentit a parlar mai. Així que vaig recórrer a internet i, al comprovar que era una malaltia genètica com el Síndrome de Down, vaig pensar que la Maria tindria dificultats per evolucionar i millorar.

La meva sorpresa va ser quan vaig conèixer la Maria, la qual en un primer moment es va mostra introvertida i amb poc contacte visual però que, després d'unes sessions, ja va adquirint confiança i es va mostrant més relaxada. La Maria és insegura i tímida, li costa molt expressar-se oralment i massa sovint recorre als monosílabs per comunicar-se. A casa, explica la mare que és tot el contrari: que no para de xerrar i fer bromes amb la seva germana petita.

A les sessions hem anat treballant aspectes de la llengua tant a nivell oral com a nivell escrit. Mostra moltes dificultats en el raonament abstracte i en l'ordenació de paraules i paràgrafs dins d'una història. Té poc vocabulari per l'edat que té i poca cohesió i relació entre persona i temps verbal.

El Roc

El Roc és un nen de cinc anys que arriba al centre buscant sessions de logopèdia per sol·lucionar les seves dificultats en dir la R. Per aquest motiu, totes les sessions del Roc aniran encaminades a solventar el seu problema concret, la qual cosa farà que en algun moment, el Roc es cansi de realitzar activitats sempre amb la mateixa fi. Des de casa també se li exigeix molt i això també ha fet que el Roc arribi sovint cansat i poc motivat a les sessions.

Hem realitzat doncs, exercicis i activitats de diferenciació de R forta i R fluixa i observo que per a dir la R forta el Roc s'ajuda de la lletra T: diu TRAQUETA enlloc de RAQUETA o TRATOLÍ enlloc de RATOLÍ. La logopeda ajuda el Roc a col·locar la llengua allà on toca per tal de poder pronunciar-la correctament i seguidament fem exercicis de mobilitat i exercitació de la llengua per tal de descartar possibles malformacions físiques. Observo també que el Roc pronuncia millor la R quan aquesta està entre vocals: diu millor SAMARRETA que RATA.

En una sessió proposo que utilitzem cançons per tal de practicar el so de la R, com la cançó "El Senyor Ramon". A la companya professional li sembla una bona idea i al Roc li agrada la cançó, la qual l'ajudarà en la solventació del problema.

El Bernat

El Bernat és un nen que fa cinquè de primària en una escola rural d'un poblet de les rodalies de Vilafranca. Té diagnosticat des de fa anys un TEL (Trastorn Específic del Llenguatge) i també s'observen dificultats en la pronunciació en la lletra R, L, Q i G, per aquest motiu, la professional que s'encarrega de les seves sessions és una logopeda.

Els infants que pateixen TEL com el Bernat acostumen a presentar dificultats  en l'estructuració de frases, relació de persona i temps verbal i, en general, en tota la part del llenguatge, tant oral com escrita. Concretament el Bernat presentava moltes dificultats per diferenciar auditivament la R i la D però després de molt treballar-ho ja ha sol·lucionat aquest problema.

Amb el Bernat treballem activitats relacionades amb el llenguatge, tant a nivell oral com escrit, i sempre ve content i amb ganes de treballar. A l'escola li adapten les activitats i els exàmens per tal que pugui seguir sense complicacions les classes. 

Durant les primeres sessions observo que el Bernat, a l'hora d'explicar o escriure una història, també mostra dificultats en el seu seguiment: presenta molta invenció i imaginació però utilitza pocs connectors i acostuma a oblidar-se personatges i continguts importants de la història que fa que sigui impossible entendre-la.

El Pau

El Pau és un infant alegre i mogut de cinc anys que arriba al centre just en el moment que jo inicio les pràctiques; així que en aquest cas concret vaig poder observar i viure el procediment que es posa en marxa quan arriba un infant al centre i el seguiment que se'n hi fa des del primer moment.

La preocupació de la família, o més concretament del seu centre escolar, és que el Pau mostra dificultats en la lectoescriptura i consciència fonològica, té una baixa memòria de treball i li costa molt concentrar-se.

Després d'un primer contacte amb la família i de l'organització d'horaris amb aquesta, iniciem les sessions amb el Pau, al qual li costa mantenir el contacte visual amb l'adult a les primeres sessions però s'entretén i es concentra amb totes les activitats que realitzem; factor que ens fa dubtar de la valoració del centre escolar.

Poc a poc i sempre a partir del joc, el Pau va mostrant curiositat per les lletres i els seus sons i, com qui no vol la cosa, fa un progrés immens d'aprenentatge. Només amb cinc sessions a Trivium el Pau ja és capaç d'escriure PAPIONA (papallona) o MLEA (maleta). En totes les activitats i sessions que es realitzen amb el Pau ens adonem que la valoració del centre escolar és poc acurada i que el Pau no ha adquirit la lectoescriptura abans només per falta d'interès. No s'observa cap indici de dislèxia ni poc concentració.

Personalment crec que un precoç inici de la lectoescriptura pot portar a dubtes falsos envers l'infant. Molts estudis constaten que no és adient començar la lectoescriptura abans de primer de primària però encara avui existeixen moltes escoles que ho fan a P4 o fins i tot a P3! Crec sincerament que cal un revisió de les metodologies educatives en els centres escolars per tal d'actualitzar-los a les pedagogies innovadores del moment.

El Marcel

El Marcel és un nen que fa quart en una escola privada de les rodalies de la vil·la. El nucli familiar es compon pels seus pares i el Marcel i la seva germana que els van adoptar de Rússia en dues vegades diferents. El Marcel és el gran dels germans.

Com en molts casos d'adopció, el Marcel presenta molta immaduresa com a conseqüència de tota la seva història. A més, presenta moltes dificultats de conducta: repta l'adult, crida l'atenció, mostra i fa contestacions fora de lloc i molt sovint mostrant-se per sobre de tot i desmereixent els altres. Per aquest motiu, a les sessions acostumem a treballar activitats que fan referència a la seva confiança i autoestima per tal de millorar la seva seguretat.

L' Abel

L'Abel és un nen de sis anys que fa primer de primària i té diagnosticat un TEL (Trastorn Específic del Llenguatge), aquest va ser el motiu pel qual els seus pares van decidir portar l'Abel al centre. L'Abel és un nen mogut, simpàtic i inquiet que li agrada molt explicar anècdotes i històries. És en les seves explicacions on s'entreveuen nombroses dificultats en l'estructuració de frases, la concordança entre la persona i el temps verbal i, en general, en tota l'àrea del llenguatge. 

A diferència de la dislèxia, el TEL és un trastorn que afecta tota l'àrea del llenguatge i que, els nens que tenen diagnosticat aquest tipus de trastorn, presenten les mateixes dificultats que un nen dislèxic però que, a més a més, es veu també afectada la part oral. La dislèxia només afecta la part escrita.

L'Abel mostra dificultats en l'expressió oral: rota la G i la D (per exemple diu Grac enlloc de Drac), rota també la P i la Q, la B i la D (diu Darca enlloc de Barca) i suprimeix moltes lletres quan parla. També mostra dificultats en escriure sons amb les lletres G, D i B (escriu Dacla enlloc de Dracula) i en recordar i memoritzar conceptes com els dies de la setmana o els mesos de l'any. A l'hora de llegir, l'Abel té poca fluïdesa lectora, llegeix paraula per paraula i sense fixar-se en la connexió de frases ni en les pauses; com a conseqüència a l'escola li han comentat que ha de reforçar la lectura perquè presenta una baixa comprensió lectora.

Personalment, és un goig treballar amb l'Abel ja que sempre està predisposat a treballar i ve content al centre. Presenta totes les característiques d'un nen amb TEL i és molt enriquidor observar el seu treball i el seu desenvolupament diari.

El Marc i l'Aleix

El Marc i l'Aleix són un parell de bessons de vuit anys inquiets i alegres que els agrada molt la broma. L'Aleix és un nen al qual se li va diagnosticar dislèxia quan era petit i que s'ha anat treballant durant tots aquests anys; a més, també se li va diagnosticar una dislàlia i un TDAH. El Marc mostra dificultats en els aprenentatges i el centre sospita que també hi ha indicis de dislèxia.

Per tal de millorar les necessitats educatives especials que presenten, a les sessions treballem molt activitats per a dislèxics que requereixin centrar l'atenció, com poden ser els exercicis de pseudoparaules  o la rotació fonològica.

A les seves sessions he après que la dislèxia és un trastorn i que els alumnes que la pateixen acostumen a presentar nivells "normals" en pràcticament tots els aspectes i àrees. Tenen un CI (coeficient intel·lectual) dins de la normalitat i, per tant, no se'l pot considerar com un retard maduratiu. Els trastorns com la dislèxia acostumen a ser pràcticament impossibles d'eliminar, cal que els alumnes dislèxics tinguin una atenció individualitzada per a poder obtenir recursos per a millorar el seu rendiment però mai podran eliminar del tot les seves dificultats.

El Bruno

El Bruno té deu anys i cursa cinquè en una escola concertada de la vil·la. A casa són cinc ja que el Bruno té tres germans més, un d'ells bessó. El Bruno és un nen tímid, introvertit, amb poca fluïdesa verbal i poc vocabulari per l'edat que té. Li agrada molt jugar a futbol i acostuma a parlar sempre del mateix ja que quan se li parla d'alguna altra temàtica sempre defuix utilitzant monosíl·labs.

Després d'una reunió amb la tutora del centre escolar on aquesta va mostrar la seva preocupació per a la seva cal·ligrafia i la seva redacció, les sessions individualitzades s'han anat destinant a millorar l'expressió escrita. El Bruno acostuma a venir força predisposat a treballar i a millorar en els seus aprenentatges però massa sovint es cansa ràpid i acaba la feina de qualsevol manera. És poc polit i no té cura de la presentació dels seus treballs.

A les sessions hem treballat conjuntament buscant una cal·ligrafia còmoda per a ell ja que sovint el Bruno barrejava la lletra de pal amb la lletra de lligada (fet absolutament normal a la seva edat) i també hem treballat les descripcions i l'elaboració de contes i històries. 

En aquest cas puntual, la meva reflexió és que el Bruno ha de millorar la seva expressió oral, ha de reforçar-se emocionalment i ha de fer front a la seva inseguretat. La seva família ha de defugir de la comparació amb el seu germà bessó i ha d'incrementar la seva autoestima i la seva seguretat per tal que el Bruno es deixi anar i es mostri més obert i amb més ganes d'establir una conversa. Aquest fet limita la seva fluïdesa verbal, la qual cosa repercuteix en el seu vocabulari, la concordança entre persona i temps verbal i, en general, en la seva expressió oral; la qual influeix estretament la seva expressió escrita. Crec sincerament que si hi hagués una millora en la seva expressió oral hi hauria també una millora en la seva expressió escrita.

El Manel

El Manel és un nen de set anys que fa segon de primària en una escola propera a Vilafranca. És un infant adoptat d'un país d'Àfrica i que arriba al centre al mes de novembre després que els seus pares ho hagin intentat tot perquè hi hagués un correcte aprenentatge de la lectoescriptura. Així doncs, el motiu de la consulta dels pares és la dificultat per la lectoescriptura però jo, com a estudiant en pràctiques, observo que Manel mostra unes característiques que defineixen els infants adoptats, com poden ser la dificultat de concentració i atenció, la inestabilitat emocional i la por a l'abandonament.

 El Manel és un nen alegre i inquiet, amb pocs hàbits i modals, que sempre que pot intenta fer passar la seva. Durant les sessions que hem treballat conjuntament hem intentat fer èmfasi en activitats que requereixin centrar l'atenció i mantenir una actitud tranquil·la a l'aula. A les primeres sessions es va poder treballar força bé amb el Manel però en les últimes, el Manel mostrava una actitud desafiant, sense ganes de treballar i reptant l'adult en tot moment. Aquestes últimes però, les detallaré amb exactitud més endavant.

Contextualització del centre

El centre on realitzo les pràctiques s'anomena Gabinet Trivium i està situat a la ciutat de Vilafranca del Penedès. És un centre de caràcter privat que acull a 55 alumnes d'edats compreses entre 3 i 18 anys i que ofereix diversos tipus de serveis enfocats a l'ajuda i millora del desenvolupament integral de l'infant, com ara la seva atenció, suport a les famílies, atenció postadoptiva, assessorament curricular i metodològic, intervenció de les necessitats educatives especials dels alumnes, etc.

En les meves sessions pràctiques, les quals tenen lloc els dilluns, dimarts i dimecres alterns, m'he centrat en els casos que requerien intervenció de les necessitats educatives especials. Són sessions de caràcter individual i, per aquest motiu, es poden atendre de manera directa i personal les dificultats i característiques que presenta l'infant. Després de cada sessió, la professional del centre es troba amb la família per tal de comentar la sessió del dia i guiar i resoldre els dubtes que puguin sorgir envers el treball i el procés que s'està realitzant.

Des que vaig començar les pràctiques el dia 10 de febrer de 2014 he anat apuntant les activitats, característiques, reflexions i avaluacions de cada sessió en una llibreta, la qual ara em serà de gran ajuda per a poder explicar-vos amb detall cada cas i el procés que hem anat seguint fins a dia d'avui.

Per tal de tenir en compte la privacitat dels infants que assisteixen setmanalment a les sessions psicopedagògiques, la identitat dels alumnes serà modificada.