La Maria

La Maria té onze anys i ja des de ben petita se li va diagnostircar el Síndrome de DiGeorge, malaltia causada per una malformació d'una petita part del cromosoma 22. L'Anna viu amb la seva mare, la seva germana petita i la parella de la seva mare. Els seus pares es van separar quan ella era petita i ara viu a cavall de Barcelona i Vilafranca.

Des d'un primer moment, quan la pedagoga em va informar de la malaltia que patia l'Anna, vaig tenir la curiositat de saber més coses sobre el Síndrome de DiGeorge ja que, fins aleshores, no n'havia sentit a parlar mai. Així que vaig recórrer a internet i, al comprovar que era una malaltia genètica com el Síndrome de Down, vaig pensar que la Maria tindria dificultats per evolucionar i millorar.

La meva sorpresa va ser quan vaig conèixer la Maria, la qual en un primer moment es va mostra introvertida i amb poc contacte visual però que, després d'unes sessions, ja va adquirint confiança i es va mostrant més relaxada. La Maria és insegura i tímida, li costa molt expressar-se oralment i massa sovint recorre als monosílabs per comunicar-se. A casa, explica la mare que és tot el contrari: que no para de xerrar i fer bromes amb la seva germana petita.

A les sessions hem anat treballant aspectes de la llengua tant a nivell oral com a nivell escrit. Mostra moltes dificultats en el raonament abstracte i en l'ordenació de paraules i paràgrafs dins d'una història. Té poc vocabulari per l'edat que té i poca cohesió i relació entre persona i temps verbal.

El Bernat

El Bernat és un nen que fa cinquè de primària en una escola rural d'un poblet de les rodalies de Vilafranca. Té diagnosticat des de fa anys un TEL (Trastorn Específic del Llenguatge) i també s'observen dificultats en la pronunciació en la lletra R, L, Q i G, per aquest motiu, la professional que s'encarrega de les seves sessions és una logopeda.

Els infants que pateixen TEL com el Bernat acostumen a presentar dificultats  en l'estructuració de frases, relació de persona i temps verbal i, en general, en tota la part del llenguatge, tant oral com escrita. Concretament el Bernat presentava moltes dificultats per diferenciar auditivament la R i la D però després de molt treballar-ho ja ha sol·lucionat aquest problema.

Amb el Bernat treballem activitats relacionades amb el llenguatge, tant a nivell oral com escrit, i sempre ve content i amb ganes de treballar. A l'escola li adapten les activitats i els exàmens per tal que pugui seguir sense complicacions les classes. 

Durant les primeres sessions observo que el Bernat, a l'hora d'explicar o escriure una història, també mostra dificultats en el seu seguiment: presenta molta invenció i imaginació però utilitza pocs connectors i acostuma a oblidar-se personatges i continguts importants de la història que fa que sigui impossible entendre-la.

El Pau

El Pau és un infant alegre i mogut de cinc anys que arriba al centre just en el moment que jo inicio les pràctiques; així que en aquest cas concret vaig poder observar i viure el procediment que es posa en marxa quan arriba un infant al centre i el seguiment que se'n hi fa des del primer moment.

La preocupació de la família, o més concretament del seu centre escolar, és que el Pau mostra dificultats en la lectoescriptura i consciència fonològica, té una baixa memòria de treball i li costa molt concentrar-se.

Després d'un primer contacte amb la família i de l'organització d'horaris amb aquesta, iniciem les sessions amb el Pau, al qual li costa mantenir el contacte visual amb l'adult a les primeres sessions però s'entretén i es concentra amb totes les activitats que realitzem; factor que ens fa dubtar de la valoració del centre escolar.

Poc a poc i sempre a partir del joc, el Pau va mostrant curiositat per les lletres i els seus sons i, com qui no vol la cosa, fa un progrés immens d'aprenentatge. Només amb cinc sessions a Trivium el Pau ja és capaç d'escriure PAPIONA (papallona) o MLEA (maleta). En totes les activitats i sessions que es realitzen amb el Pau ens adonem que la valoració del centre escolar és poc acurada i que el Pau no ha adquirit la lectoescriptura abans només per falta d'interès. No s'observa cap indici de dislèxia ni poc concentració.

Personalment crec que un precoç inici de la lectoescriptura pot portar a dubtes falsos envers l'infant. Molts estudis constaten que no és adient començar la lectoescriptura abans de primer de primària però encara avui existeixen moltes escoles que ho fan a P4 o fins i tot a P3! Crec sincerament que cal un revisió de les metodologies educatives en els centres escolars per tal d'actualitzar-los a les pedagogies innovadores del moment.

El Marcel

El Marcel és un nen que fa quart en una escola privada de les rodalies de la vil·la. El nucli familiar es compon pels seus pares i el Marcel i la seva germana que els van adoptar de Rússia en dues vegades diferents. El Marcel és el gran dels germans.

Com en molts casos d'adopció, el Marcel presenta molta immaduresa com a conseqüència de tota la seva història. A més, presenta moltes dificultats de conducta: repta l'adult, crida l'atenció, mostra i fa contestacions fora de lloc i molt sovint mostrant-se per sobre de tot i desmereixent els altres. Per aquest motiu, a les sessions acostumem a treballar activitats que fan referència a la seva confiança i autoestima per tal de millorar la seva seguretat.

L' Abel

L'Abel és un nen de sis anys que fa primer de primària i té diagnosticat un TEL (Trastorn Específic del Llenguatge), aquest va ser el motiu pel qual els seus pares van decidir portar l'Abel al centre. L'Abel és un nen mogut, simpàtic i inquiet que li agrada molt explicar anècdotes i històries. És en les seves explicacions on s'entreveuen nombroses dificultats en l'estructuració de frases, la concordança entre la persona i el temps verbal i, en general, en tota l'àrea del llenguatge. 

A diferència de la dislèxia, el TEL és un trastorn que afecta tota l'àrea del llenguatge i que, els nens que tenen diagnosticat aquest tipus de trastorn, presenten les mateixes dificultats que un nen dislèxic però que, a més a més, es veu també afectada la part oral. La dislèxia només afecta la part escrita.

L'Abel mostra dificultats en l'expressió oral: rota la G i la D (per exemple diu Grac enlloc de Drac), rota també la P i la Q, la B i la D (diu Darca enlloc de Barca) i suprimeix moltes lletres quan parla. També mostra dificultats en escriure sons amb les lletres G, D i B (escriu Dacla enlloc de Dracula) i en recordar i memoritzar conceptes com els dies de la setmana o els mesos de l'any. A l'hora de llegir, l'Abel té poca fluïdesa lectora, llegeix paraula per paraula i sense fixar-se en la connexió de frases ni en les pauses; com a conseqüència a l'escola li han comentat que ha de reforçar la lectura perquè presenta una baixa comprensió lectora.

Personalment, és un goig treballar amb l'Abel ja que sempre està predisposat a treballar i ve content al centre. Presenta totes les característiques d'un nen amb TEL i és molt enriquidor observar el seu treball i el seu desenvolupament diari.

El Marc i l'Aleix

El Marc i l'Aleix són un parell de bessons de vuit anys inquiets i alegres que els agrada molt la broma. L'Aleix és un nen al qual se li va diagnosticar dislèxia quan era petit i que s'ha anat treballant durant tots aquests anys; a més, també se li va diagnosticar una dislàlia i un TDAH. El Marc mostra dificultats en els aprenentatges i el centre sospita que també hi ha indicis de dislèxia.

Per tal de millorar les necessitats educatives especials que presenten, a les sessions treballem molt activitats per a dislèxics que requereixin centrar l'atenció, com poden ser els exercicis de pseudoparaules  o la rotació fonològica.

A les seves sessions he après que la dislèxia és un trastorn i que els alumnes que la pateixen acostumen a presentar nivells "normals" en pràcticament tots els aspectes i àrees. Tenen un CI (coeficient intel·lectual) dins de la normalitat i, per tant, no se'l pot considerar com un retard maduratiu. Els trastorns com la dislèxia acostumen a ser pràcticament impossibles d'eliminar, cal que els alumnes dislèxics tinguin una atenció individualitzada per a poder obtenir recursos per a millorar el seu rendiment però mai podran eliminar del tot les seves dificultats.

El Bruno

El Bruno té deu anys i cursa cinquè en una escola concertada de la vil·la. A casa són cinc ja que el Bruno té tres germans més, un d'ells bessó. El Bruno és un nen tímid, introvertit, amb poca fluïdesa verbal i poc vocabulari per l'edat que té. Li agrada molt jugar a futbol i acostuma a parlar sempre del mateix ja que quan se li parla d'alguna altra temàtica sempre defuix utilitzant monosíl·labs.

Després d'una reunió amb la tutora del centre escolar on aquesta va mostrar la seva preocupació per a la seva cal·ligrafia i la seva redacció, les sessions individualitzades s'han anat destinant a millorar l'expressió escrita. El Bruno acostuma a venir força predisposat a treballar i a millorar en els seus aprenentatges però massa sovint es cansa ràpid i acaba la feina de qualsevol manera. És poc polit i no té cura de la presentació dels seus treballs.

A les sessions hem treballat conjuntament buscant una cal·ligrafia còmoda per a ell ja que sovint el Bruno barrejava la lletra de pal amb la lletra de lligada (fet absolutament normal a la seva edat) i també hem treballat les descripcions i l'elaboració de contes i històries. 

En aquest cas puntual, la meva reflexió és que el Bruno ha de millorar la seva expressió oral, ha de reforçar-se emocionalment i ha de fer front a la seva inseguretat. La seva família ha de defugir de la comparació amb el seu germà bessó i ha d'incrementar la seva autoestima i la seva seguretat per tal que el Bruno es deixi anar i es mostri més obert i amb més ganes d'establir una conversa. Aquest fet limita la seva fluïdesa verbal, la qual cosa repercuteix en el seu vocabulari, la concordança entre persona i temps verbal i, en general, en la seva expressió oral; la qual influeix estretament la seva expressió escrita. Crec sincerament que si hi hagués una millora en la seva expressió oral hi hauria també una millora en la seva expressió escrita.

El Manel

El Manel és un nen de set anys que fa segon de primària en una escola propera a Vilafranca. És un infant adoptat d'un país d'Àfrica i que arriba al centre al mes de novembre després que els seus pares ho hagin intentat tot perquè hi hagués un correcte aprenentatge de la lectoescriptura. Així doncs, el motiu de la consulta dels pares és la dificultat per la lectoescriptura però jo, com a estudiant en pràctiques, observo que Manel mostra unes característiques que defineixen els infants adoptats, com poden ser la dificultat de concentració i atenció, la inestabilitat emocional i la por a l'abandonament.

 El Manel és un nen alegre i inquiet, amb pocs hàbits i modals, que sempre que pot intenta fer passar la seva. Durant les sessions que hem treballat conjuntament hem intentat fer èmfasi en activitats que requereixin centrar l'atenció i mantenir una actitud tranquil·la a l'aula. A les primeres sessions es va poder treballar força bé amb el Manel però en les últimes, el Manel mostrava una actitud desafiant, sense ganes de treballar i reptant l'adult en tot moment. Aquestes últimes però, les detallaré amb exactitud més endavant.