El Bruno

El Bruno té deu anys i cursa cinquè en una escola concertada de la vil·la. A casa són cinc ja que el Bruno té tres germans més, un d'ells bessó. El Bruno és un nen tímid, introvertit, amb poca fluïdesa verbal i poc vocabulari per l'edat que té. Li agrada molt jugar a futbol i acostuma a parlar sempre del mateix ja que quan se li parla d'alguna altra temàtica sempre defuix utilitzant monosíl·labs.

Després d'una reunió amb la tutora del centre escolar on aquesta va mostrar la seva preocupació per a la seva cal·ligrafia i la seva redacció, les sessions individualitzades s'han anat destinant a millorar l'expressió escrita. El Bruno acostuma a venir força predisposat a treballar i a millorar en els seus aprenentatges però massa sovint es cansa ràpid i acaba la feina de qualsevol manera. És poc polit i no té cura de la presentació dels seus treballs.

A les sessions hem treballat conjuntament buscant una cal·ligrafia còmoda per a ell ja que sovint el Bruno barrejava la lletra de pal amb la lletra de lligada (fet absolutament normal a la seva edat) i també hem treballat les descripcions i l'elaboració de contes i històries. 

En aquest cas puntual, la meva reflexió és que el Bruno ha de millorar la seva expressió oral, ha de reforçar-se emocionalment i ha de fer front a la seva inseguretat. La seva família ha de defugir de la comparació amb el seu germà bessó i ha d'incrementar la seva autoestima i la seva seguretat per tal que el Bruno es deixi anar i es mostri més obert i amb més ganes d'establir una conversa. Aquest fet limita la seva fluïdesa verbal, la qual cosa repercuteix en el seu vocabulari, la concordança entre persona i temps verbal i, en general, en la seva expressió oral; la qual influeix estretament la seva expressió escrita. Crec sincerament que si hi hagués una millora en la seva expressió oral hi hauria també una millora en la seva expressió escrita.