El Pau és un infant alegre i mogut de cinc anys que arriba al centre just en el moment que jo inicio les pràctiques; així que en aquest cas concret vaig poder observar i viure el procediment que es posa en marxa quan arriba un infant al centre i el seguiment que se'n hi fa des del primer moment.
La preocupació de la família, o més concretament del seu centre escolar, és que el Pau mostra dificultats en la lectoescriptura i consciència fonològica, té una baixa memòria de treball i li costa molt concentrar-se.
Després d'un primer contacte amb la família i de l'organització d'horaris amb aquesta, iniciem les sessions amb el Pau, al qual li costa mantenir el contacte visual amb l'adult a les primeres sessions però s'entretén i es concentra amb totes les activitats que realitzem; factor que ens fa dubtar de la valoració del centre escolar.
Poc a poc i sempre a partir del joc, el Pau va mostrant curiositat per les lletres i els seus sons i, com qui no vol la cosa, fa un progrés immens d'aprenentatge. Només amb cinc sessions a Trivium el Pau ja és capaç d'escriure PAPIONA (papallona) o MLEA (maleta). En totes les activitats i sessions que es realitzen amb el Pau ens adonem que la valoració del centre escolar és poc acurada i que el Pau no ha adquirit la lectoescriptura abans només per falta d'interès. No s'observa cap indici de dislèxia ni poc concentració.
Personalment crec que un precoç inici de la lectoescriptura pot portar a dubtes falsos envers l'infant. Molts estudis constaten que no és adient començar la lectoescriptura abans de primer de primària però encara avui existeixen moltes escoles que ho fan a P4 o fins i tot a P3! Crec sincerament que cal un revisió de les metodologies educatives en els centres escolars per tal d'actualitzar-los a les pedagogies innovadores del moment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario