jueves, 1 de mayo de 2014

L' Abel

L'Abel és un nen de sis anys que fa primer de primària i té diagnosticat un TEL (Trastorn Específic del Llenguatge), aquest va ser el motiu pel qual els seus pares van decidir portar l'Abel al centre. L'Abel és un nen mogut, simpàtic i inquiet que li agrada molt explicar anècdotes i històries. És en les seves explicacions on s'entreveuen nombroses dificultats en l'estructuració de frases, la concordança entre la persona i el temps verbal i, en general, en tota l'àrea del llenguatge. 

A diferència de la dislèxia, el TEL és un trastorn que afecta tota l'àrea del llenguatge i que, els nens que tenen diagnosticat aquest tipus de trastorn, presenten les mateixes dificultats que un nen dislèxic però que, a més a més, es veu també afectada la part oral. La dislèxia només afecta la part escrita.

L'Abel mostra dificultats en l'expressió oral: rota la G i la D (per exemple diu Grac enlloc de Drac), rota també la P i la Q, la B i la D (diu Darca enlloc de Barca) i suprimeix moltes lletres quan parla. També mostra dificultats en escriure sons amb les lletres G, D i B (escriu Dacla enlloc de Dracula) i en recordar i memoritzar conceptes com els dies de la setmana o els mesos de l'any. A l'hora de llegir, l'Abel té poca fluïdesa lectora, llegeix paraula per paraula i sense fixar-se en la connexió de frases ni en les pauses; com a conseqüència a l'escola li han comentat que ha de reforçar la lectura perquè presenta una baixa comprensió lectora.

Personalment, és un goig treballar amb l'Abel ja que sempre està predisposat a treballar i ve content al centre. Presenta totes les característiques d'un nen amb TEL i és molt enriquidor observar el seu treball i el seu desenvolupament diari.

El Marc i l'Aleix

El Marc i l'Aleix són un parell de bessons de vuit anys inquiets i alegres que els agrada molt la broma. L'Aleix és un nen al qual se li va diagnosticar dislèxia quan era petit i que s'ha anat treballant durant tots aquests anys; a més, també se li va diagnosticar una dislàlia i un TDAH. El Marc mostra dificultats en els aprenentatges i el centre sospita que també hi ha indicis de dislèxia.

Per tal de millorar les necessitats educatives especials que presenten, a les sessions treballem molt activitats per a dislèxics que requereixin centrar l'atenció, com poden ser els exercicis de pseudoparaules  o la rotació fonològica.

A les seves sessions he après que la dislèxia és un trastorn i que els alumnes que la pateixen acostumen a presentar nivells "normals" en pràcticament tots els aspectes i àrees. Tenen un CI (coeficient intel·lectual) dins de la normalitat i, per tant, no se'l pot considerar com un retard maduratiu. Els trastorns com la dislèxia acostumen a ser pràcticament impossibles d'eliminar, cal que els alumnes dislèxics tinguin una atenció individualitzada per a poder obtenir recursos per a millorar el seu rendiment però mai podran eliminar del tot les seves dificultats.

El Bruno

El Bruno té deu anys i cursa cinquè en una escola concertada de la vil·la. A casa són cinc ja que el Bruno té tres germans més, un d'ells bessó. El Bruno és un nen tímid, introvertit, amb poca fluïdesa verbal i poc vocabulari per l'edat que té. Li agrada molt jugar a futbol i acostuma a parlar sempre del mateix ja que quan se li parla d'alguna altra temàtica sempre defuix utilitzant monosíl·labs.

Després d'una reunió amb la tutora del centre escolar on aquesta va mostrar la seva preocupació per a la seva cal·ligrafia i la seva redacció, les sessions individualitzades s'han anat destinant a millorar l'expressió escrita. El Bruno acostuma a venir força predisposat a treballar i a millorar en els seus aprenentatges però massa sovint es cansa ràpid i acaba la feina de qualsevol manera. És poc polit i no té cura de la presentació dels seus treballs.

A les sessions hem treballat conjuntament buscant una cal·ligrafia còmoda per a ell ja que sovint el Bruno barrejava la lletra de pal amb la lletra de lligada (fet absolutament normal a la seva edat) i també hem treballat les descripcions i l'elaboració de contes i històries. 

En aquest cas puntual, la meva reflexió és que el Bruno ha de millorar la seva expressió oral, ha de reforçar-se emocionalment i ha de fer front a la seva inseguretat. La seva família ha de defugir de la comparació amb el seu germà bessó i ha d'incrementar la seva autoestima i la seva seguretat per tal que el Bruno es deixi anar i es mostri més obert i amb més ganes d'establir una conversa. Aquest fet limita la seva fluïdesa verbal, la qual cosa repercuteix en el seu vocabulari, la concordança entre persona i temps verbal i, en general, en la seva expressió oral; la qual influeix estretament la seva expressió escrita. Crec sincerament que si hi hagués una millora en la seva expressió oral hi hauria també una millora en la seva expressió escrita.

El Manel


El Manel és un nen de set anys que fa segon de primària en una escola propera a Vilafranca. És un infant adoptat d'un país d'Àfrica i que arriba al centre al mes de novembre després que els seus pares ho hagin intentat tot perquè hi hagués un correcte aprenentatge de la lectoescriptura. Així doncs, el motiu de la consulta dels pares és la dificultat per la lectoescriptura però jo, com a estudiant en pràctiques, observo que Manel mostra unes característiques que defineixen els infants adoptats, com poden ser la dificultat de concentració i atenció, la inestabilitat emocional i la por a l'abandonament.

 El Manel és un nen alegre i inquiet, amb pocs hàbits i modals, que sempre que pot intenta fer passar la seva. Durant les sessions que hem treballat conjuntament hem intentat fer èmfasi en activitats que requereixin centrar l'atenció i mantenir una actitud tranquil·la a l'aula. A les primeres sessions es va poder treballar força bé amb el Manel però en les últimes, el Manel mostrava una actitud desafiant, sense ganes de treballar i reptant l'adult en tot moment. Aquestes últimes però, les detallaré amb exactitud més endavant.

Contextualització del centre


El centre on realitzo les pràctiques s'anomena Gabinet Trivium i està situat a la ciutat de Vilafranca del Penedès. És un centre de caràcter privat que acull a 55 alumnes d'edats compreses entre 3 i 18 anys i que ofereix diversos tipus de serveis enfocats a l'ajuda i millora del desenvolupament integral de l'infant, com ara la seva atenció, suport a les famílies, atenció postadoptiva, assessorament curricular i metodològic, intervenció de les necessitats educatives especials dels alumnes, etc.

En les meves sessions pràctiques, les quals tenen lloc els dilluns, dimarts i dimecres alterns, m'he centrat en els casos que requerien intervenció de les necessitats educatives especials. Són sessions de caràcter individual i, per aquest motiu, es poden atendre de manera directa i personal les dificultats i característiques que presenta l'infant. Després de cada sessió, la professional del centre es troba amb la família per tal de comentar la sessió del dia i guiar i resoldre els dubtes que puguin sorgir envers el treball i el procés que s'està realitzant.

Des que vaig començar les pràctiques el dia 10 de febrer de 2014 he anat apuntant les activitats, característiques, reflexions i avaluacions de cada sessió en una llibreta, la qual ara em serà de gran ajuda per a poder explicar-vos amb detall cada cas i el procés que hem anat seguint fins a dia d'avui.

Per tal de tenir en compte la privacitat dels infants que assisteixen setmanalment a les sessions psicopedagògiques, la identitat dels alumnes serà modificada.