Conclusions finals - Reflexions

Avui finalitza el període per a poder fer entrades aquí al blog. Com ja heu pogut anar comprovant, he intentat realitzar un parell d’entrades cada setmana i poder així compartir amb vosaltres articles interessants, opinions i el dia a dia al centre de pràctiques. He intentat també ser descriptiva, breu i explícita amb la redacció de les entrades per tal que fos entenedor i amè el seu seguiment i també fos palpable la meva vivència al centre.

Ha estat un període intens, ple d’experiències, hores de treball i estones compartides amb alumnes i professionals, on m’he pogut enriquir de nombrosos aprenentatges que, vinculats o no amb la llicenciatura de psicopedagogia, em serviran el dia de demà en la meva vida personal i professional.

No tot ha sortit tal i com m’esperava; de fet, he hagut d’anar modificant el meu pla de treball a mesura que avançaven els dies per tal d’ajustar-lo a la realitat i necessitats dels subjectes estudiats. Vaig començar amb una visió concreta, un enfocament només a tres alumnes, i vaig haver de modificar-ho ja que els jocs i material que havia elaborat servien per a molts alumnes més. D’aquesta manera, la meva visió va passar a ser més global, més extensa, i jocs que jo mateixa em pensava que anaven destinats només a una tipologia d’alumnes, també servien per a altres.

Un altre entrebanc amb el qual m’he anat trobant ha sigut el material. El centre no disposava de finançament per a poder comprar cap tipus de material i només m’ha proporcionat les impressions i fotocòpies que he necessitat així com també les plastificacions. La resta, com ara capses per a guardar els jocs, folis de colors i cartolines, les he hagut de proporcionar jo, la qual cosa ha fet que m’abastés de material reciclat o de baix cost.

Com observeu, les adaptacions que he anat fent han sigut portables i dins del meu abast: des de l’elaboració de jocs a partir de la demanda de professionals, la modificació d’estratègies a l’aula tot introduint-hi el joc o el canvi a un enfocament més global i proper a tots els alumnes. Poc a poc, he anat corregint els meus errors i adaptant-me a les necessitats del centre i això m’ha servit per enriquir-me personal i professionalment.

M’agradaria agrair als professionals del centre i a la meva tutora per haver-me ajudat i ofert el seu recolzament en tot moment; donar-los les gràcies per perdre part del seu temps en ensenyar-me i guiar-me en aquestes hores de pràctiques i donar-me l’autonomia necessària perquè jo mateixa escollís cap a on volia enfocar-les. 

Gràcies de tot cor!

El joc

 Com ja vaig concretar a la PAC 1 he decidit enfocar les meves pràctiques al joc com a recurs d'ensenyament-aprenentatge per a nens que tenen necessitats específiques.

En aquest projecte es pretén dissenyar i elaborar un material psicopedagògic adequat a cada infant amb la finalitat de poder millorar les habilitats que presenten els alumnes ja siguin a nivell emocional, escolar o psicològic. El material que s’elaborarà seran jocs manipulatius, per tal que siguin atractius per l’infant, i es realitzarà amb l’objectiu de deixar constància que el joc és un recurs idoni per millorar les habilitats i dificultats dels alumnes amb necessitats educatives específiques.

Reflexions (Segona Part)

A l’hora de preparar diverses activitats per a les sessions també m’ha sigut de gran ajuda la col·lecció Llibretes d’enginy de l’editorial Barcanova on s’hi pot trobar una gran varietat d’activitats relacionades amb lògica, memòria, atenció i formes entre altres aspectes. A més a més, quan he realitzat sessions de logopèdia també m’ha sigut molt útil la pàgina web del CREDA de Lleida (http://www.xtec.cat/creda-lleida) on hi he trobat infinitat de recursos relacionats amb fonètica, sintaxi, morfologia, descripcions, narracions, etc. els quals m’han sigut molt útils per treballar amb el Bernat i el Roc a les sessions de logopèdia. A part d’aquests, he utilitzat molts altres materials que m’han ajudat a enfocar les activitats per a diferents sessions com ara el llibre L’Estel, d’Enriqueta Garriga, el qual és un material seqüenciat de la lectura,  el Protocol d’observació per a detectar indicadors de la dislèxia en l’etapa de Primària realitzat per el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya o La Pràctica psicopedagògica en educació no formal, volum II, editat per la Universitat Oberta de Catalunya.

Per concloure, m’agradaria afegir que la meva estada a Trivium ha estat molt enriquidora tant a nivell acadèmic com a nivell personal. A nivell acadèmic perquè he pogut observar, viure i experimentar en primera persona tots aquells entrebancs que has de passar per a poder diagnosticar un infant, tots els diversos recursos que has de destinar en cada cas, les hores de preparació i programació per a cada sessió, les valoracions, les reunions amb les famílies, etc. Cada petit detall m’ha fet reflexionar i m’ha fet arribar a la conclusió que és molt minça la quantitat de recursos que el govern del nostre país fa arribar a les famílies amb infants amb algun tipus de necessitat educativa especial. Cal que aquest tipus de famílies, a banda dels pocs recursos públics que els hi arriben,  busquin recursos privats per a que els seus fills tinguin un seguiment digne i de qualitat. Totes aquelles famílies que no s’ho poden permetre i que només utilitzen els recursos públics obtenen un seguiment esporàdic i poc útil provinent del CSMIJ o del CDIAP. Malauradament, les coses estan així i sembla a ser que no es destinaran més recursos per una fi social i integradora, almenys en un temps pròxim.

A nivell personal també ha sigut un temps molt enriquidor per a mi, ja no només perquè dins meu està creixent un petit ésser sinó també perquè he pogut establir connexions i relacions socials amb professionals que m’han obert la ment i m’han ajudat a observar les dishabilitats d’un infant com a habilitats. Tots els dubtes que m’han anat sorgit s’han resolt fàcilment gràcies a la seva ajuda, formació i paciència. Els vincles que s’han establert han estat forts i això, al dia a dia laboral, és de gran ajuda. A més a més, no em vull oblidar d’anomenar els infants amb els quals he passat moltes hores i hem descobert plegats altres maneres d’enfocar els aprenentatges. Amb ells he après a valorar tot allò que m’envolta, a ser més empàtica, assertiva i a no donar-me per vençuda quan quelcom no surt com un vol. Ha sigut tot un plaer compartir aquests moments amb tots ells!

Gràcies!

Reflexions (Primera part)

Fa un parell de setmanes que vaig acabar les pràctiques al centre i encara avui, quan arribo de la feina, penso que hi he de tornar; ja no només pel vincle amb els professionals que hi treballen sinó també per no voler perdre el contacte amb els infants amb els quals vaig treballar molt a gust.

Durant aquests mesos he pogut observar moltes sessions enfocades i destinades a diferents alumnes, totes elles pensades i programades de manera particular ajustant-les a cada infant i moment. Algunes vegades les sessions han sigut més preventives per tal que les dificultats o mancances que s’entreveuen no s’agreugin. Altres vegades, les sessions han tingut un caràcter més correctiu intentant així resoldre errors comesos en el passat i proporcionant pautes i mesures per tal que no tornin a ocórrer. Fins i tot, altres vegades, han sigut més de caire enriquidor, per tal d’incrementar els aprenentatges i valors de l’infant.

Totes les intervencions realitzades tenen un caràcter educatiu, les quals permeten, tal i com el seu nom indica, reeducar l’alumne en aquelles habilitats o dishabilitats més rellevants que presenta.

En un primer moment la meva intervenció va ser d’observació i seguiment de cada cas: vaig familiaritzar-me amb cada infant i amb el motiu de la seva assistència al centre, sempre amb el recolzament i ajuda de les professionals que hi treballen. Més endavant, quan els infants ja em coneixien, vaig anar fent petites intervencions supervisades molt puntuals, les quals es van anar incrementant a mesura que em vaig sentir més còmode i segura. La veritat es que el fet de tractar amb infants no ha sigut nou per a mi ja que sóc mestra des de fa anys però allò que més m’ha sobtat ha sigut haver d’ ”enfrontar-me” a determinades mancances i dificultats d’infants que no sabien ni que existien.  Per aquest motiu, m’han sigut de gran ajuda els apunts de l’assignatura Anàlisi de casos de la llicenciatura de Psicopedagogia on s’explicitaven diversos casos i intervencions concretes.