Reflexions (Segona Part)

A l’hora de preparar diverses activitats per a les sessions també m’ha sigut de gran ajuda la col·lecció Llibretes d’enginy de l’editorial Barcanova on s’hi pot trobar una gran varietat d’activitats relacionades amb lògica, memòria, atenció i formes entre altres aspectes. A més a més, quan he realitzat sessions de logopèdia també m’ha sigut molt útil la pàgina web del CREDA de Lleida (http://www.xtec.cat/creda-lleida) on hi he trobat infinitat de recursos relacionats amb fonètica, sintaxi, morfologia, descripcions, narracions, etc. els quals m’han sigut molt útils per treballar amb el Bernat i el Roc a les sessions de logopèdia. A part d’aquests, he utilitzat molts altres materials que m’han ajudat a enfocar les activitats per a diferents sessions com ara el llibre L’Estel, d’Enriqueta Garriga, el qual és un material seqüenciat de la lectura,  el Protocol d’observació per a detectar indicadors de la dislèxia en l’etapa de Primària realitzat per el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya o La Pràctica psicopedagògica en educació no formal, volum II, editat per la Universitat Oberta de Catalunya.

Per concloure, m’agradaria afegir que la meva estada a Trivium ha estat molt enriquidora tant a nivell acadèmic com a nivell personal. A nivell acadèmic perquè he pogut observar, viure i experimentar en primera persona tots aquells entrebancs que has de passar per a poder diagnosticar un infant, tots els diversos recursos que has de destinar en cada cas, les hores de preparació i programació per a cada sessió, les valoracions, les reunions amb les famílies, etc. Cada petit detall m’ha fet reflexionar i m’ha fet arribar a la conclusió que és molt minça la quantitat de recursos que el govern del nostre país fa arribar a les famílies amb infants amb algun tipus de necessitat educativa especial. Cal que aquest tipus de famílies, a banda dels pocs recursos públics que els hi arriben,  busquin recursos privats per a que els seus fills tinguin un seguiment digne i de qualitat. Totes aquelles famílies que no s’ho poden permetre i que només utilitzen els recursos públics obtenen un seguiment esporàdic i poc útil provinent del CSMIJ o del CDIAP. Malauradament, les coses estan així i sembla a ser que no es destinaran més recursos per una fi social i integradora, almenys en un temps pròxim.

A nivell personal també ha sigut un temps molt enriquidor per a mi, ja no només perquè dins meu està creixent un petit ésser sinó també perquè he pogut establir connexions i relacions socials amb professionals que m’han obert la ment i m’han ajudat a observar les dishabilitats d’un infant com a habilitats. Tots els dubtes que m’han anat sorgit s’han resolt fàcilment gràcies a la seva ajuda, formació i paciència. Els vincles que s’han establert han estat forts i això, al dia a dia laboral, és de gran ajuda. A més a més, no em vull oblidar d’anomenar els infants amb els quals he passat moltes hores i hem descobert plegats altres maneres d’enfocar els aprenentatges. Amb ells he après a valorar tot allò que m’envolta, a ser més empàtica, assertiva i a no donar-me per vençuda quan quelcom no surt com un vol. Ha sigut tot un plaer compartir aquests moments amb tots ells!

Gràcies!