Reflexions (Primera part)

Fa un parell de setmanes que vaig acabar les pràctiques al centre i encara avui, quan arribo de la feina, penso que hi he de tornar; ja no només pel vincle amb els professionals que hi treballen sinó també per no voler perdre el contacte amb els infants amb els quals vaig treballar molt a gust.

Durant aquests mesos he pogut observar moltes sessions enfocades i destinades a diferents alumnes, totes elles pensades i programades de manera particular ajustant-les a cada infant i moment. Algunes vegades les sessions han sigut més preventives per tal que les dificultats o mancances que s’entreveuen no s’agreugin. Altres vegades, les sessions han tingut un caràcter més correctiu intentant així resoldre errors comesos en el passat i proporcionant pautes i mesures per tal que no tornin a ocórrer. Fins i tot, altres vegades, han sigut més de caire enriquidor, per tal d’incrementar els aprenentatges i valors de l’infant.

Totes les intervencions realitzades tenen un caràcter educatiu, les quals permeten, tal i com el seu nom indica, reeducar l’alumne en aquelles habilitats o dishabilitats més rellevants que presenta.

En un primer moment la meva intervenció va ser d’observació i seguiment de cada cas: vaig familiaritzar-me amb cada infant i amb el motiu de la seva assistència al centre, sempre amb el recolzament i ajuda de les professionals que hi treballen. Més endavant, quan els infants ja em coneixien, vaig anar fent petites intervencions supervisades molt puntuals, les quals es van anar incrementant a mesura que em vaig sentir més còmode i segura. La veritat es que el fet de tractar amb infants no ha sigut nou per a mi ja que sóc mestra des de fa anys però allò que més m’ha sobtat ha sigut haver d’ ”enfrontar-me” a determinades mancances i dificultats d’infants que no sabien ni que existien.  Per aquest motiu, m’han sigut de gran ajuda els apunts de l’assignatura Anàlisi de casos de la llicenciatura de Psicopedagogia on s’explicitaven diversos casos i intervencions concretes.