sábado, 31 de mayo de 2014

Llibre vinculat al centre de pràctiques


Us informo que s'ha publicat un llibre molt interessant amb la participació de Mireia Sala i Igansi Ivern, anomenat: "Neuropsicologia del maltrato infantil y del abandono". La Mireia Sala és una de les directores dels centres Trivium on realitzo les pràctiques.

El llibre ens descriu l'impacte que té en el cervell en desenvolupament dels nens la falta d'atenció adequada durant la primera infància i quines són les conseqüències en l'àmbit emocional, cognitiu i social. Recurs molt interessant per tots aquells professionals que treballeu en l'àmbit de la infància i els que dugueu a terme intervencions terapèutiques.


Aprofito per enllaçar-vos la pàgina del facebook de Trivium per tal que us en feu una lleugera idea!



miércoles, 28 de mayo de 2014

Article interessant

Remenant per internet he trobat aquest article força interessant que, com a mestra i educadora, m'ha fet pensar. Espero que a vosaltres també!

http://elpais.com/diario/2009/10/29/sociedad/1256770801_850215.html

jueves, 22 de mayo de 2014

Una altra mirada del TDA-H

Hola companys,
avui us deixo aquest enllaç d'un vídeo que parla de com es sent un nen amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Espero que us agradi i que us faci veure una miqueta més enllà.


martes, 13 de mayo de 2014

Dilluns 12 de maig de 2014


Feia alguna setmana que per un motiu o per altre no podia assistir a les sessions dels dilluns; concretament, des després de dilluns de Pasqua que no veia el Manel, el Bruno i els bessons Marc i Aleix.

Doncs bé, ahir va ser un dia especial ja que quan vaig arribar el Manel estava tenint una actitud molt disruptiva amb la seva "mestra": continua desafiant constantment l'adult, arriba i no té ganes de fer res i la seva actitud és de caire passiu. Quan he arribat, l'Anna la seva mestra, m'ha explicat que a l'inici de la sessió li ha explicat a en Manel que en la present sessió tenien 4 activitats per a realitzar. Li he proposat a l'Anna canviar una activitat per un conte anomenat "Coco i Piu" que duia a la motxilla i ella hi ha estat d'acord. Seguidament, li he proposat a en Manel el canvi d'activitat i m'ha dit que sí. Abans però, calia realitzar dues activitats de les que prèviament li havia proposat l'Anna. 

Ha fet les activitats de pressa i corrents, sense ganes i de qualsevol manera. No centra el seu interès en res i pràcticament tot el que vam realitzar va ser poc del seu agrat. Només va semblar que el conte del "Coco i Piu" li va agradar força ja que el va seguir d'inici a fi sense dir res.

Al sortir comentem amb els pares la seva actitud durant la sessió i li comentem que cal posar mesures perquè no es segueixi repetint. Els pares hi estan d'acord però sovint també es troben desbordats pel comportament del Manel; ens asseguren però, que parlaran amb ell i intentaran que canviï.

El cas del Manel és peculiar i engoixador a la vegada. Sovint la seva actitud disruptiva i desafiant fa que, com a professional, sempre hagis d'estar alerta i hagis de tenir molta mà esquerra per dur-lo cap on tu vols. No és fàcil, de fet, crec que és un dels casos més complicats que tenim al centre i el seu comportament canvia en funció de les èpoques. Per exemple, quan vaig arribar es comportava com ara però després va tenir una temporadeta molt calmada en la qual es podia treballar molt bé amb ell. Ara però, torna a estar inquiet i neguitós i cal que torni a trobar un equilibri emocional que li donarà més estabilitat.

miércoles, 7 de mayo de 2014

Dimecres 7 de maig de 2014

Els dimecres és el dia que comparteixo la sessió amb l'Eli, la logopeda que ve al centre dues tardes a la setmana. Personalment, m'entusiasma realitzar aquestes sessions ja que jo sóc mestra de música i tinc sempre molt present l'aparell bucofonador i tots els músculs de l'organisme que ens ajuden a interpretar correctament els sons. Sovint utilitzo algunes pràxies que treballem a les sessions per aplicar-les a l'escola o a l'inrevés, és molt enriquidor!

La sessió del Bernat avui ha estat un pèl diferent ja que hem hagut de resumir i practicar per un examen de medi de demà. El Bernat presenta dificultats a l'hora de sintetitzar una idea o destacar les parts importants d'un text. A més, a l'hora de l'examen, el Bernat sempre es mostra molt nerviós i insegur i no demostra tot allò que sap fer, obtenint així un resultat i una puntuació inferior als seus coneixements.

La següent sessió ha estat amb l'Arnau amb el qual hem realitzat pràxies, activitats per exercitar els músculs de la boca i les postures de la llengua. L'Arnau ja torna a venir motivat i content després de passar una temporadeta una mica trist i angoixat cansat de realitzar exercicis que potenciéssin dir la R.
Avui, hem realitzat pràxies fent el so del cavall, netejant arrugues (paladar) i muntanyes (cavitats darrere les dents) i tensionant i destensionant la llengua. Hem buscat paraules que contenien DR i TR i hem jugat a un joc per tal de diferenciar paraules que tinguéssin la R o no. L'Arnau ha fet un gran progrés i ja diferencia la R forta de la R fluixa (identifica la R de iogurt, per exemple). 
Les paraules com GUITARRA o BANDÚRRIA les diu correctament si no s'ho pensa molt i, sovint, pronuncia una R forta on hi ha una R fluixa per demostrar que la sap dir! Amb tot, estem molt contents de la seva evolució i, al sortir, després d'un intercanvi d'impressions amb la mare, també ens comenta que a casa estan molt agraïts i satisfets amb el seu aprenentatge.

Per últim, hem realitzat la sessió amb la Maria, la qual ha vingut més esberada i neguitosa de lo normal. No tenia ganes de treballar i l'hem hagut d'arrossegar durant tota la sessió: tant bon punt reia pels descosits s'empetitia i es tancanva en ella mateixa. Aquesta actitud i aquests canvis d'humor ja fa un parell de setmanes que es repeteixen, la qual cosa ens preocupa. El nostre dubte i preocupació s'ha esvaït quan hem fet el feedback amb la mare a la finalització de la sessió: la mare ens ha mostrat una actitud desbordada envers la Maria ja que recentment li han canviat la medicació i es comporta d'una manera molt diferent. A casa es mostra possessiva, malcarada i amb molt de geni. Sempre vol fer passar la seva i, quan no pot, realitza una rabieta poc pròpia de la seva edat. A més, el consentiment del seu pare biològic no ajuda que la Maria sigui més autònoma sinó que la fa dependre més de l'adult que té al costat. La mare ens mostra la seva inquietud i neguit i ens comenta que ens informarà tan bon punt sàpiga alguna cosa del canvi de medicació i de la resposta que rebi per part de l'hospital Sant Joan de Déu.